Gràcies Marta… gràcies per tot. Per parlar amb mi i per estar callada, gràcies per viure la vida com la vius, gràcies per un pòster i un llibre, gràcies per les converses, gràcies per saber estar (sempre has sapigut estar, pero en circunstàncies especials es quan es demostra el “señorio” que diu ta mare), gràcies pel teu pesimisme-optmimista (“la vida es una guerra”), gràcies per un bany nu (que va permetre purificar el meu cos), gràcies per les mirades, gràcies pel teu somriure i per aconseguir el meu, gràcies per deixar-te treure't una foto, gràcies per les llargues sobretaules, gràcies per tonar la meva vida a la normalitat psíquica (deu ser deformació professional), gràcies pels Pequeños cuentos misóginos, gràcies per deixar-me coneixer a un tipus que encara no entenc (com tu, la psicología dels homes tambè se m’escapa… estranya paradoxa), gràcies per explicar-me la teva vida i preguntar-me poc per la meva, gràcies encara que aquestes gràcies que no les volguis …
Gràcies, un cop mes, per ser com ets i per entendre com soc…
Ja et trobo a faltar.
Manacor, agost de 2009
