lunes, 17 de agosto de 2009

El rostro de la tranquilidad



Gràcies Marta… gràcies per tot. Per parlar amb mi i per estar callada, gràcies per viure la vida com la vius, gràcies per un pòster i un llibre, gràcies per les converses, gràcies per saber estar (sempre has sapigut estar, pero en circunstàncies especials es quan es demostra el “señorio” que diu ta mare), gràcies pel teu pesimisme-optmimista (“la vida es una guerra”), gràcies per un bany nu (que va permetre purificar el meu cos), gràcies per les mirades, gràcies pel teu somriure i per aconseguir el meu, gràcies per deixar-te treure't una foto, gràcies per les llargues sobretaules, gràcies per tonar la meva vida a la normalitat psíquica (deu ser deformació professional), gràcies pels Pequeños cuentos misóginos, gràcies per deixar-me coneixer a un tipus que encara no entenc (com tu, la psicología dels homes tambè se m’escapa… estranya paradoxa), gràcies per explicar-me la teva vida i preguntar-me poc per la meva, gràcies encara que aquestes gràcies que no les volguis …

Gràcies, un cop mes, per ser com ets i per entendre com soc…

Ja et trobo a faltar.

Manacor, agost de 2009

martes, 11 de agosto de 2009

Desde mi hamaca

En Roses, agosto de 2009

Últimamente me siento (del verbo sentarse, no sentir) muy alejado del mundo. Me siento y observo (y últimamente fotografio). Me siento y pienso. Me siento y veo como la gente pasa sin percartarse de mí.

martes, 4 de agosto de 2009

Ravaleando las penas


Robadors, ya no lleno de putas sino de negros vendiendo hachis. La Rambla del Raval llena de hoteles y turistas, a los que los paquistanís (que parecen vecinos de toda la vida) miran extrañados. De tiendas, supers, locutorios y bares ultramodernos al lado de garitos cochambrosos. Las eternas obras de la filmoteca donde antes estaba el mercadillo de cosas robadas. Casi el barrio de siempre
*(malditas obras), pero sin ella.
En Barcelona, 4 de agosto de 2009