En Dupnitsa (Bulgaria), septiembre de 2009
miércoles, 14 de octubre de 2009
lunes, 12 de octubre de 2009
Trolebús
Una mirada tímida desde el trolebús a la Centralna Gara. Mi forma de hacer fotos es el exponente más claro de mi carácter.
En Sofia, octubre de 2009
En Sofia, octubre de 2009
domingo, 4 de octubre de 2009
lunes, 14 de septiembre de 2009
domingo, 13 de septiembre de 2009
domingo, 6 de septiembre de 2009
sábado, 5 de septiembre de 2009
jueves, 3 de septiembre de 2009
miércoles, 2 de septiembre de 2009
martes, 1 de septiembre de 2009
lunes, 17 de agosto de 2009
El rostro de la tranquilidad
Gràcies Marta… gràcies per tot. Per parlar amb mi i per estar callada, gràcies per viure la vida com la vius, gràcies per un pòster i un llibre, gràcies per les converses, gràcies per saber estar (sempre has sapigut estar, pero en circunstàncies especials es quan es demostra el “señorio” que diu ta mare), gràcies pel teu pesimisme-optmimista (“la vida es una guerra”), gràcies per un bany nu (que va permetre purificar el meu cos), gràcies per les mirades, gràcies pel teu somriure i per aconseguir el meu, gràcies per deixar-te treure't una foto, gràcies per les llargues sobretaules, gràcies per tonar la meva vida a la normalitat psíquica (deu ser deformació professional), gràcies pels Pequeños cuentos misóginos, gràcies per deixar-me coneixer a un tipus que encara no entenc (com tu, la psicología dels homes tambè se m’escapa… estranya paradoxa), gràcies per explicar-me la teva vida i preguntar-me poc per la meva, gràcies encara que aquestes gràcies que no les volguis …
Gràcies, un cop mes, per ser com ets i per entendre com soc…
Ja et trobo a faltar.
Manacor, agost de 2009
martes, 11 de agosto de 2009
Desde mi hamaca
En Roses, agosto de 2009Últimamente me siento (del verbo sentarse, no sentir) muy alejado del mundo. Me siento y observo (y últimamente fotografio). Me siento y pienso. Me siento y veo como la gente pasa sin percartarse de mí.
martes, 4 de agosto de 2009
Ravaleando las penas
Robadors, ya no lleno de putas sino de negros vendiendo hachis. La Rambla del Raval llena de hoteles y turistas, a los que los paquistanís (que parecen vecinos de toda la vida) miran extrañados. De tiendas, supers, locutorios y bares ultramodernos al lado de garitos cochambrosos. Las eternas obras de la filmoteca donde antes estaba el mercadillo de cosas robadas. Casi el barrio de siempre
*(malditas obras), pero sin ella.
En Barcelona, 4 de agosto de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)